dimecres, 2 d’octubre del 2013

Avaluar i avaluació inicial

Avaluar vol dir recollir informació del treball que fan els alumnes, analitzar-la (ordenar-la sistemàticament, contrastar els resultats amb dades de referència, trobar regularitats o irregularitats, fer el tractament matemàtic i estadístic de les dades...), fer judicis sobre els resultats i la presa de decisions.
El concepte d'avaluació, avui inclou en primer lloc la diagnosi d'allò que saben i que saben fer els alumnes a l'inici d'una etapa educativa, d'un curs o d'una unitat didàctica (avaluació inicial); en segon lloc, inclou també els procediments i les activitats que fem servir per a l'adaptació del procés didàctic als coneixements inicials de l'alumnat i als problemes i progessos que anem observant en l'aprenentatge dels alumnes. 
L'avaluació inicial és prescriptiva durant el primer trimestre a 1r i 4t d'ESO i es pot optar, com hem fet nosaltres, per estendre-la als altres cursos de l'etapa. En l'avaluació inicial de l'alumnat de 1r d'ESO s'ha de tenir en compte les activitats de reforç fetes durant l'estiu per l'alumnat procedent de 6è de primaria.
Els tutors han d'aixecar acta del desenvolupament de les sessions d'avaluació inicial, recollir valoracions i decisions preses i fer l'intercanvi d'informació amb els alumnes i les seves famílies.
Resumint, la funció bàsica de l'avaluació inicial o preavaluació és conèixer el nivell d'aprenentatge de cada alumne/a, detectar a temps les possibles dificultats i donar pautes per superar-les, en primer lloc al mateix alumne i, en segon lloc, a les famílies.

L’alumnat percep el que és important d’aprendre a partir del que el professorat valora, no tant amb paraules, sinó quan proposa activitats concretes per avaluar aprenentatges i quan aplica uns determinats criteris d’avaluació. Els ensenyants poden insistir que el raonament, l’establiment de relacions, la deducció, l’aplicació del coneixement après són molt importants, però si quan realment es valoren els resultats d’un aprenentatge només es comprova si es recorda de forma més o menys literal una determinada informació, l’estudiant considerarà que aquest saber és el que realment compta. [...] No té sentit esperar que quan l’alumnat resol problemes, escriu un text i respon a qüestions, ho faci bé a la primera, per molt bé que s’hagi ensenyat com fer-ho. El veritable problema didàctic no resideix tant en explicar de manera idònia com es resol un tipus de problema, en dissenyar un bon experiment perquè els estudiants recullin proves, o en escollir textos que continguin informacions adequades, sinó en com ajudar a cada alumne o alumna perquè sigui capaç de regular les dificultats amb les que es troba en realitzar les tasques que se’n deriven. L’avaluació que funciona formativament busca ajustar l’ensenyament i l’aprenentatge, de manera que aquest pugui ser significatiu. Neus Sanmartí (Avaluar per aprendre, 2010)

Vegeu també aquesta notícia del bloc