Article publicat pel Sr. Benet Castillejos (Professor de secundària de la Generalitat de Catalunya i professor associat a
la Universitat de Barcelona) publicat a Fórums de l’Editorial Graó.
Des del punt de vista del currículum, destaca la transformació d'assignatures obligatòries en configuració específica optativa: la transformació de l'educació artística en matèria optativa, juntament amb la segona llengua estrangera, no garanteix l'oferta en tots els centres docents. Les administracions de cada centre faran que la música o la segona llengua desapareguin en funció de la conjuntura de recursos humans existents i de les preferències. Per tant, estem en mans del mercat del nou neoliberalisme, i no es planifica sobre les competències que l’alumnat ha de tenir, sinó sobre la demanda del mercat. Aquest plantejament crea assignatures de dues divisions: en primera, les llengües, les socials, les naturals i les matemàtiques; en segona, la tecnologia, l’educació visual i plàstica, i la música. Segons sembla, no és necessari desenvolupar la part més imaginativa i creativa de l’alumnat; ans al contrari, ha de formar-se sobretot (o només) per al mercat de treball i la producció. No us recorda, això, una revolució industrial del segle XIX en el segle XXI?
També cal remarcar la cursa d’obstacles que l’alumnat haurà de fer durant tota la seva vida escolar: prova censal externa quan finalitzi el tercer curs d’educació primària, prova final de competències al final de l’educació primària, prova externa al final de l’educació secundària, prova final de batxillerat. Aquestes proves/revàlides externes faran inútils els esforços d'alumnat i professorat en l'avaluació contínua i la superació dels cursos corresponents tant a l’ESO com al batxillerat, perquè no tenen en consideració les competències reals, ignoren l’esforç continuat i l’evolució, i repercuteixen en les condicions de treball i l’organització dels centres i del professorat.
Ens podem trobar una xarxa d’acadèmies privades arreu del territori per aprendre a saltar els obstacles i continuar la cursa, on no sigui important l’adquisició de competències o l’aprenentatge de continguts, sinó saber superar de forma àgil la prova que toqui per poder continuar corrent. Una conseqüència més de la privatització de l’educació.
Els alumnes que no arribin a saltar l’obstacle quedaran fora del sistema educatiu, sense possibilitats de poder reprendre la cursa; en tot cas, i si existeixen a prop de la seva població altres pistes per córrer (de segona categoria), podran aixecar-se i tornar a començar la cursa.
Ens han explicat que és una llei per disminuir el fracàs escolar i per revaloritzar l’esforç. I sí, tindrem esforç, però només per saltar els obstacles, no pas per aprendre de debò.
El Parlament de l’Estat espanyol va aprovar el passat
novembre de 2013 la LOMCE, sense que estigués inclosa en el programa electoral
del PP ni entre els objectius presentats pel President del Govern en el seu
discurs d'investidura. L’Executiu argumenta que servirà per millorar la
qualitat de l’ensenyament. Però el que farà és danyar la qualitat de
l'ensenyament públic, amb l'atac als seus professional i el retrocés de la
gestió democràtica real en els centres educatius com a mecanismes de
desprestigi.
Des del punt de vista del currículum, destaca la transformació d'assignatures obligatòries en configuració específica optativa: la transformació de l'educació artística en matèria optativa, juntament amb la segona llengua estrangera, no garanteix l'oferta en tots els centres docents. Les administracions de cada centre faran que la música o la segona llengua desapareguin en funció de la conjuntura de recursos humans existents i de les preferències. Per tant, estem en mans del mercat del nou neoliberalisme, i no es planifica sobre les competències que l’alumnat ha de tenir, sinó sobre la demanda del mercat. Aquest plantejament crea assignatures de dues divisions: en primera, les llengües, les socials, les naturals i les matemàtiques; en segona, la tecnologia, l’educació visual i plàstica, i la música. Segons sembla, no és necessari desenvolupar la part més imaginativa i creativa de l’alumnat; ans al contrari, ha de formar-se sobretot (o només) per al mercat de treball i la producció. No us recorda, això, una revolució industrial del segle XIX en el segle XXI?
També cal remarcar la cursa d’obstacles que l’alumnat haurà de fer durant tota la seva vida escolar: prova censal externa quan finalitzi el tercer curs d’educació primària, prova final de competències al final de l’educació primària, prova externa al final de l’educació secundària, prova final de batxillerat. Aquestes proves/revàlides externes faran inútils els esforços d'alumnat i professorat en l'avaluació contínua i la superació dels cursos corresponents tant a l’ESO com al batxillerat, perquè no tenen en consideració les competències reals, ignoren l’esforç continuat i l’evolució, i repercuteixen en les condicions de treball i l’organització dels centres i del professorat.
Ens podem trobar una xarxa d’acadèmies privades arreu del territori per aprendre a saltar els obstacles i continuar la cursa, on no sigui important l’adquisició de competències o l’aprenentatge de continguts, sinó saber superar de forma àgil la prova que toqui per poder continuar corrent. Una conseqüència més de la privatització de l’educació.
Els alumnes que no arribin a saltar l’obstacle quedaran fora del sistema educatiu, sense possibilitats de poder reprendre la cursa; en tot cas, i si existeixen a prop de la seva població altres pistes per córrer (de segona categoria), podran aixecar-se i tornar a començar la cursa.
Ens han explicat que és una llei per disminuir el fracàs escolar i per revaloritzar l’esforç. I sí, tindrem esforç, però només per saltar els obstacles, no pas per aprendre de debò.
