[...] Arran de l'extensió dels ensenyaments obligatoris fins als setze anys, es va posar de manifest que les explicacions continuades i de certa durada dels professors no són, per si soles, un element motivador ni facilitador de l'aprenentatge per a un sector important de l'alumnat. El nivell d'atenció i concentració que exigeixen no es correspon amb la composició de les aules. Un cert grau de desinterès i de fracàs pot estar condicionat per les estratègies d'ensenyament seleccionades. És possible també que el nostre alumnat, immers en un món digital, ple de pantalles electròniques amb inputs variats que intenten captar la seva atenció a través de la música, dels colors i de les icones en moviment, no respongui adequadament en entorns d'aprenentatge més rígids i centralitzats que no utilitzen els mateixos recursos per facilitar l'accés a la informació que els que troben fora de l'escola. S'entreveu algun indici de fractura digital entre generacions, entre professorat i alumnat. [...] Hi ha qui parla de nadius digitals per referir-se als joves que han crescut i s'han format en un entorn molt tecnificat i que segurament ha condicionat noves formes de relacionar-se amb els inputs externs i, qui sap, si també noves formes de processar les informacions, formes diferents d'aprendre. No es tracta que siguin o no competents en l'ús d'aquestes tecnologies, en són usuaris d'immersió.
[...] No és que no hàgim d'educar l'atenció i la concentració, no volem dir això. En realitat creiem que ho hem de fer perquè l'entorn habitual de l'alumnat no afavoreix el desenvolupament d'aquestes capacitats. Però, posats a fer-ho, fem-ho de forma estratègica, planificant la línia de treball a través de la qual ho aconseguirem i no donant per establert que l'alumne es mantindrà atent i concentrat al llarg del discurs del professor simplement perquè així ha de ser.
Ramon Grau (Altres formes de fer ciència. Alternatives a l'aula de secundària, 2010)
