El Bisbe Sivilla al CATSKILLS de pastisseria (1)

El passat dimecres dia 19 de gener d'enguany, la nostra alumna Jennifer Serrano del 2n curs de Pastisseria acompanyada de la professora Alícia Cano va participar al Catskills. Aquesta és la primera de les tres fases que consta aquest gran concurs de la Formació Professional i es va realitzar a l'Escola d'Hoteleria i Turisme de Barcelona.

La nostra participant va elaborar i presentant un pastís blanc de merenga. La prova va durar unes tres hores amb la presentació de dos pastissos, sis racions per a la degustació del jurat i tres varietats de petits fours.

Els objetius d'aquest concurs són:

1) Promoure l'alta qualitat dels estudis de formació professional que es duen a terme als diferents centres educatius del nostre territori.

2) Impulsar, promoure i prestigiar la formació professional, i alhora ressaltar la necessitat entre el jovent de tenir un bon nivell formatiu i tècnic, a fi de preparar-se per a un món laboral cada cop més competitiu i global.

3) Facilitar un alt nivell de competència professional, que ajudi a assolir l'èxit econòmic personal, i la satisfacció de la realització personal.

4) Crear convenis de col·laboració i xarxes, extremadament necessàries, entre el món em- presarial de la regió i els centres educatius.

Més EduCAT1x1 ...

Aquestes dades completen la 'notícia' publicada en aquest bloc el dia 28.11.2010. Una interpretació acurada de les dades ens pot ajudar, entre d'altres coses, primer a diferenciar els ‘hàbits de navegació’ (casa versus institut) de les ‘normes d’ús’ dels portàtils a l’institut el 'decàleg' que han elaborat els professors del centre més implicats en el projecte. Aquestes normes d'ús s’hauran d’incorporar a la Normativa d’organització i funcionament del centre (NOFC) i s'han de fer extensives a tot l'alumnat del centre que porta, o que porti en el futur, el seu ordinador personal, com per exemple, l'alumnat dels CC.FF. de grau superior.

En segon lloc, potser haurem de contemplar la possibilitat de la substitució de l’agenda escolar pel correu electrònic i considerar-lo com a eina habitual de comunicació amb les famílies (tutors i professorat) i per encarregar ‘deures’. Cal tenir en compte que les xarxes socials de moment tenen poc interès didàctic, però és un fet que la missatgeria instantània i les xarxes socials s'han convertit en els primers espais privats de comunicació dels nostres alumnes amb els seus amics...
Finalment, hem de tenir en compte que la banda ampla a casa (ADSL), i que només en disposa una mitjana de 59,5% de l’alumnat del nostre institut, pot dificultar el treball dels alumnes a casa seva.

A les aules de secundària ...

[...] Arran de l'extensió dels ensenyaments obligatoris fins als setze anys, es va posar de manifest que les explicacions continuades i de certa durada dels professors no són, per si soles, un element motivador ni facilitador de l'aprenentatge per a un sector important de l'alumnat. El nivell d'atenció i concentració que exigeixen no es correspon amb la composició de les aules. Un cert grau de desinterès i de fracàs pot estar condicionat per les estratègies d'ensenyament seleccionades. És possible també que el nostre alumnat, immers en un món digital, ple de pantalles electròniques amb inputs variats que intenten captar la seva atenció a través de la música, dels colors i de les icones en moviment, no respongui adequadament en entorns d'aprenentatge més rígids i centralitzats que no utilitzen els mateixos recursos per facilitar l'accés a la informació que els que troben fora de l'escola. S'entreveu algun indici de fractura digital entre generacions, entre professorat i alumnat. [...] Hi ha qui parla de nadius digitals per referir-se als joves que han crescut i s'han format en un entorn molt tecnificat i que segurament ha condicionat noves formes de relacionar-se amb els inputs externs i, qui sap, si també noves formes de processar les informacions, formes diferents d'aprendre. No es tracta que siguin o no competents en l'ús d'aquestes tecnologies, en són usuaris d'immersió.  

[...] No és que no hàgim d'educar l'atenció i la concentració, no volem dir això. En realitat creiem que ho hem de fer perquè l'entorn habitual de l'alumnat no afavoreix el desenvolupament d'aquestes capacitats. Però, posats a fer-ho, fem-ho de forma estratègica, planificant la línia de treball a través de la qual ho aconseguirem i no donant per establert que l'alumne es mantindrà atent i concentrat al llarg del discurs del professor simplement perquè així ha de ser.

Ramon Grau (Altres formes de fer ciència. Alternatives a l'aula de secundària, 2010)

El segon programa de cuina d’Euclides Televisió i el Rebost del Bisbe

Postres: tronc de Nadal!

Euclides Televisió

El nou web de l'AMPA de l'Ins. Bisbe Sivilla

Des d'aquí podeu enllaçar amb el nou web de l'AMPA. Enhorabona per la iniciativa i pel treball que està fent la nova junta.

Els resultats de la primera avaluació de l'ESO

Una primera ullada als suspensos per matèries i per cursos ...

Una primera observació: no hi ha canvis significatius en els percentatges d'alumnes que han suspès una determinada matèria si comparem els resultats de la primera avaluació amb els de la preavaluació d'aquest curs 2010-2011.

I, una primera conclusió provisional: ara cal que a nivell de departaments didàctics i seminaris, i també a nivell d'equips docents, s'estudiï la situació i les possibilitats de modificació d'aquests resultats a través dels processos de recuperació i a través d'algunes de les nostres actuacions a l'aula.

I ara què?

Ara que PISA ens ha posat per damunt de països com Suècia, Alemanya, França i el Regne Unit en comprensió lectora, i que ens ha igualat als EUA, ¿on abocarem tota la bilis que per la baixa autoestima d'aquests darrers anys havíem dirigit contra els nostres mestres? Des de fa anys havíem perdut els papers a l'hora de valorar la nostra escola, i PISA servia per justificar el prejudici previ. A més, PISA dóna resultats sense atendre les condicions socials. I l'escola catalana ha hagut de plantar cara a una societat extremadament oberta i plena de tensions -a més de ser pobra-, poc comparable amb les que tenim de referent. Agafeu escoles i mestres finlandesos i porteu-los a Catalunya, i tindran resultats catalans; porteu escoles i mestres catalans a Finlàndia, i tindrem resultats finlandesos. Sí: aquí arribem a la mitjana de l'OCDE en comprensió lectora, havent hagut d'ensenyar la llengua del país a una bona part dels alumnes que no la tenen com a pròpia ni a casa ni al lleure. Digueu-me ara que encara no en teniu prou per sentir una gran admiració pels mestres d'aquest país!

Salvador Cardús (sociòleg) - opinió publicada a ARA, el dimecres, 8 de desembre de 2010.

La jornada esportiva del dia 21 de desembre!

Durant molt de temps el professorat de secundària hem centrat tots els nostres esforços professionals en les matèries de les quals en som especialistes. Ens dediquem a escollir continguts -no hi ha prou temps per impartir tots els coneixements acadèmics!-, ens dediquem a promoure activitats d'instrucció i aprenentatge, fer correccions, etc.; i tot enfocat cap a una formació acadèmica i disciplinària del nostre alumnat. Però, des de fa ja bastants anys, se'ns demana també que la nostra tasca educativa s'estengui molt més enllà de l'aula, que s'expliciti en forma d'activitats col·lectives de centre, d'activitats transversals que desenvolupin habilitats, hàbits i actituds socials -ara en diem competències!- que ajudin a la millora de la cohesió social en el nostre institut. En aquest sentit, les activitats esportives tenen un valor educatiu prou conegut que cal aprofitar, recolçar i potenciar a nivell de centre. Per altra banda, cal aprofitar també l'oportunitat de disposar i gaudir d'unes instal·lacions esportives magnífiques (les pistes d'atletisme, el polisportiu, el camp de futbol) com ho són les de La Muntanyeta del municipi de Calella. Per tot això, i més enllà del compliment estricte del nostre horari lectiu i en el marc de les obligacions professionals que ens pertoquen, és necessària la implicació màxima del professorat per al bon desenvolupament de totes aquestes activitats transversals, com ho són, entra d'altres, les jornades esportives.