El tercer programa de cuina d'Euclides Televisió i el Rebost del Bisbe

Parament de taula!

Euclides Televisió

PISA 2009: UNA PRIMERA MIRADA (Joaquim Prats)

Les possibilitats de l'Informe PISA per conèixer els rendiments educatius són de gran valor. Això implica analitzar els resultats, no tan sols com a indicador referenciat amb el conjunt de països que realitzen les proves sinó, sobretot, a la llum dels factors personals de l'alumnat i els factors contextuals de cada país. A partir del treball d'aquestes dades és possible aproximar-se a les diferències entre nois i noies, a la influència dels estudis dels pares i de l'origen socioeconòmic dels estudiants. També podem conèixer, si combinem les dades del PISA amb d'altres indicadors, el paper que té en els resultats el funcionament dels centres, o el dels valors i les actituds davant del saber, el pes de les estratègies d'aprenentatge o les inversions financeres i d'altres recursos en el sistema educatiu, etc. Aquest tipus d'anàlisi exigeix temps. És per això que convé aclarir que amb les primeres dades que ens ofereix l'informe executiu de l'OCDE només podem fer apreciacions de caràcter general sense possibilitat encara d'entrar en anàlisis més precises. Aquestes són algunes valoracions fruit d'una primera mirada:
Primer. Cal dir que l'alumnat espanyol se situa a la part baixa de la zona intermèdia dels països de l'OCDE (32), i no a la 'cua' com diuen alguns indocumentats. Són resultats que no permeten parlar de fracàs rotund però tampoc d'èxit.

Segon. El nombre d'alumnes que no arriba als resultats mínims coincideix amb els que ofereixen d'altres avaluacions i indicadors: gairebé un terç no assoleix el nivell esperat. Són alumnes que, com s'ha demostrat per a Catalunya, arrosseguen un dèficit des de l'ensenyament primari i que l'ESO no pot recuperar.

Tercer. El grup d'alumnes amb un nivell elevat és molt més baix que el dels països del nostre entorn. L'acumulació dels resultats en nivells mitjans no suposa que el nostre sistema sigui més equitatiu sinó més mediocre.

Quart. En el conjunt de països que han realitzat la prova (65), Espanya forma part del grup amb sistemes educatius amb resultats alts, tots plegats amb puntuacions properes a la mitjana de l'OCDE i amb sistemes que superen sempre els quatre mil cinc-cents dòlars (PPA) per alumne i any.

Cinquè. Els resultats espanyols, com els de la majoria de països, estan estabilitzats i se situen sempre en una franja similar des del primer estudi de l'any 2000. No s'hi aprecien indicis de millora però tampoc d'empitjorament. De tota manera, pot ser considerat un sistema eficaç en la mesura que ha mantingut uns resultats estables en un període que ha incorporat a les aules un deu per cent de població immigrant, que, com es pot observar en anys anteriors, obtenen resultats baixíssims.

Sisè. Les noies són molt millors que els nois en comprensió lectora. En canvi, els nois les superen en matemàtiques i, amb menys avantatge, en ciències.

Finalment, convé remarcar que, tot i que l'Informe PISA és una de les millors avaluacions internacionals de rendiments escolars, no és ni molt menys l'Oracle de Delfos ni un peu de rei de l'educació. No pot ser considerat tampoc com un diagnòstic complet dels sistemes educatius. Hi ha molts més elements per analitzar i més indicadors per considerar per tal de saber com va la nostra educació.

Joaquim Prats és catedràtic de la Universitat de Barcelona, i ha publicat aquest article a la revista Aula, núm. 197 de gener 2011.

El Bisbe Sivilla al CATSKILLS de pastisseria (1)

El passat dimecres dia 19 de gener d'enguany, la nostra alumna Jennifer Serrano del 2n curs de Pastisseria acompanyada de la professora Alícia Cano va participar al Catskills. Aquesta és la primera de les tres fases que consta aquest gran concurs de la Formació Professional i es va realitzar a l'Escola d'Hoteleria i Turisme de Barcelona.

La nostra participant va elaborar i presentant un pastís blanc de merenga. La prova va durar unes tres hores amb la presentació de dos pastissos, sis racions per a la degustació del jurat i tres varietats de petits fours.

Els objetius d'aquest concurs són:

1) Promoure l'alta qualitat dels estudis de formació professional que es duen a terme als diferents centres educatius del nostre territori.

2) Impulsar, promoure i prestigiar la formació professional, i alhora ressaltar la necessitat entre el jovent de tenir un bon nivell formatiu i tècnic, a fi de preparar-se per a un món laboral cada cop més competitiu i global.

3) Facilitar un alt nivell de competència professional, que ajudi a assolir l'èxit econòmic personal, i la satisfacció de la realització personal.

4) Crear convenis de col·laboració i xarxes, extremadament necessàries, entre el món em- presarial de la regió i els centres educatius.

Més EduCAT1x1 ...

Aquestes dades completen la 'notícia' publicada en aquest bloc el dia 28.11.2010. Una interpretació acurada de les dades ens pot ajudar, entre d'altres coses, primer a diferenciar els ‘hàbits de navegació’ (casa versus institut) de les ‘normes d’ús’ dels portàtils a l’institut el 'decàleg' que han elaborat els professors del centre més implicats en el projecte. Aquestes normes d'ús s’hauran d’incorporar a la Normativa d’organització i funcionament del centre (NOFC) i s'han de fer extensives a tot l'alumnat del centre que porta, o que porti en el futur, el seu ordinador personal, com per exemple, l'alumnat dels CC.FF. de grau superior.

En segon lloc, potser haurem de contemplar la possibilitat de la substitució de l’agenda escolar pel correu electrònic i considerar-lo com a eina habitual de comunicació amb les famílies (tutors i professorat) i per encarregar ‘deures’. Cal tenir en compte que les xarxes socials de moment tenen poc interès didàctic, però és un fet que la missatgeria instantània i les xarxes socials s'han convertit en els primers espais privats de comunicació dels nostres alumnes amb els seus amics...
Finalment, hem de tenir en compte que la banda ampla a casa (ADSL), i que només en disposa una mitjana de 59,5% de l’alumnat del nostre institut, pot dificultar el treball dels alumnes a casa seva.

A les aules de secundària ...

[...] Arran de l'extensió dels ensenyaments obligatoris fins als setze anys, es va posar de manifest que les explicacions continuades i de certa durada dels professors no són, per si soles, un element motivador ni facilitador de l'aprenentatge per a un sector important de l'alumnat. El nivell d'atenció i concentració que exigeixen no es correspon amb la composició de les aules. Un cert grau de desinterès i de fracàs pot estar condicionat per les estratègies d'ensenyament seleccionades. És possible també que el nostre alumnat, immers en un món digital, ple de pantalles electròniques amb inputs variats que intenten captar la seva atenció a través de la música, dels colors i de les icones en moviment, no respongui adequadament en entorns d'aprenentatge més rígids i centralitzats que no utilitzen els mateixos recursos per facilitar l'accés a la informació que els que troben fora de l'escola. S'entreveu algun indici de fractura digital entre generacions, entre professorat i alumnat. [...] Hi ha qui parla de nadius digitals per referir-se als joves que han crescut i s'han format en un entorn molt tecnificat i que segurament ha condicionat noves formes de relacionar-se amb els inputs externs i, qui sap, si també noves formes de processar les informacions, formes diferents d'aprendre. No es tracta que siguin o no competents en l'ús d'aquestes tecnologies, en són usuaris d'immersió.  

[...] No és que no hàgim d'educar l'atenció i la concentració, no volem dir això. En realitat creiem que ho hem de fer perquè l'entorn habitual de l'alumnat no afavoreix el desenvolupament d'aquestes capacitats. Però, posats a fer-ho, fem-ho de forma estratègica, planificant la línia de treball a través de la qual ho aconseguirem i no donant per establert que l'alumne es mantindrà atent i concentrat al llarg del discurs del professor simplement perquè així ha de ser.

Ramon Grau (Altres formes de fer ciència. Alternatives a l'aula de secundària, 2010)

El segon programa de cuina d’Euclides Televisió i el Rebost del Bisbe

Postres: tronc de Nadal!

Euclides Televisió

El nou web de l'AMPA de l'Ins. Bisbe Sivilla

Des d'aquí podeu enllaçar amb el nou web de l'AMPA. Enhorabona per la iniciativa i pel treball que està fent la nova junta.

Els resultats de la primera avaluació de l'ESO

Una primera ullada als suspensos per matèries i per cursos ...

Una primera observació: no hi ha canvis significatius en els percentatges d'alumnes que han suspès una determinada matèria si comparem els resultats de la primera avaluació amb els de la preavaluació d'aquest curs 2010-2011.

I, una primera conclusió provisional: ara cal que a nivell de departaments didàctics i seminaris, i també a nivell d'equips docents, s'estudiï la situació i les possibilitats de modificació d'aquests resultats a través dels processos de recuperació i a través d'algunes de les nostres actuacions a l'aula.