Sara Lawrence-Lightfoot és una professora de sociologia de l'educació a Harvard que l'any 2009 va escriure ...
Com a norma general, l'aprenentatge escolar no preveu ni ajuda els estudiants a preparar-se per a l'aprenentatge permanent. Els objectius de l'escolarització tendeixen a ser miops i d'un pragmatisme estret. Intentem preparar els nostres fills per assolir el següent pas de la piràmide laboral, i ignorem la visió a llarg termini. Cada vegada més mesurem si els nostres estudiants estan preparats per al següent pas en funció de les notes que treuen en proves tipus test limitades tant en concepció com en la gamma de matèries que engloben, i en una gamma encara més petita de vies de coneixement. I es tracta d'instruments quantitatius, valoratius, que tendeixen a centrar-se en fenòmens que són mesurables, que es poden comptar i són diferenciats i visibles, però no són necessàriament les dimensions significatives per a l'aprenentatge i el creixement dels estudiants. Com que els test es converteixen en el criteri fonamental dels "guardians de l'entrada", els professors comencen ensenyar perquè els alumnes passin aquests tests; els plans d'estudi són cada vegada més específics i segueixen patrons establerts, les preguntes es formulen pensant en respostes úniques i lineals, i la pedagogia queda reduïda a allò que està prescrit. La curiositat, el risc, el qüestionar-se, l'experimentació queden en gran mesura desterrats de les aules. Es tem el fracàs en lloc d'aprendre d'ell; la competitivitat agressiva es converteix en la manera d'elevar-se per damunt dels companys; els premis i incentius són per als pocs afortunats amb la ment entre la mitjana i amb bioritmes i prioritats que s'adapten sense problemes a la cultura escolar.
