Escola vs. aprenentatge, una reflexió de Sara Lawrence-Lightfoot

Sara Lawrence-Lightfoot és una professora de sociologia de l'educació a Harvard que l'any 2009 va escriure ...

Com a norma general, l'aprenentatge escolar no preveu ni ajuda els estudiants a preparar-se per a l'aprenentatge permanent. Els objectius de l'escolarització tendeixen a ser miops i d'un pragmatisme estret. Intentem preparar els nostres fills per assolir el següent pas de la piràmide laboral, i ignorem la visió a llarg termini. Cada vegada més mesurem si els nostres estudiants estan preparats per al següent pas en funció de les notes que treuen en proves tipus test limitades tant en concepció com en la gamma de matèries que engloben, i en una gamma encara més petita de vies de coneixement. I es tracta d'instruments quantitatius, valoratius, que tendeixen a centrar-se en fenòmens que són mesurables, que es poden comptar i són diferenciats i visibles, però no són necessàriament les dimensions significatives per a l'aprenentatge i el creixement dels estudiants. Com que els test es converteixen en el criteri fonamental dels "guardians de l'entrada", els professors comencen ensenyar perquè els alumnes passin aquests tests; els plans d'estudi són cada vegada més específics i segueixen patrons establerts, les preguntes es formulen pensant en respostes úniques i lineals, i la pedagogia queda reduïda a allò que està prescrit. La curiositat, el risc, el qüestionar-se, l'experimentació queden en gran mesura desterrats de les aules. Es tem el fracàs en lloc d'aprendre d'ell; la competitivitat agressiva es converteix en la manera d'elevar-se per damunt dels companys; els premis i incentius són per als pocs afortunats amb la ment entre la mitjana i amb bioritmes i prioritats que s'adapten sense problemes a la cultura escolar.

La preavaluació

La preavaluació, que és com anomenem en el nostre centre l'avaluació inicial o diagnòstica, serveix per a fer pronòstics dels grups i diagnòstics dels coneixements inicials de l'alumnat. Els primers destinataris de la informació recollida pel professorat, després de l'anàlisi de resultats i l'emissió de judicis per a la presa de decisions, són òbviament els alumnes, i en segon lloc, les famílies. 

L'avaluació inicial ha de servir, segons la normativa del Departament d'Educació (Ordre EDU/295/2008) per a 'identificar les necessitats educatives de cada alumne/a (...) i orientar el professorat perquè ajusti la seva tasca docent al progrés dels alumnes'.
Més endavant podem llegir que 's'ha de programar, avaluar i gestionar l'aula tenint en compte la gran diversitat d'alumnes presents, i s'ha de preveure que no tots aprenen de la mateixa manera ni amb el mateix grau d'aprofundiment.'

En general, tendim a convertir la preavaluació en una avaluació prèvia a la primera, i també, tendim a fer proves o controls ben aviat per tenir una 'nota' per als informes que hem de fer arribar a les famílies, i que cada vegada s'assemblen més als butlletins formals de notes. Tanmateix, hem passat de tres avaluacions a quatre per curs amb tot l'enrenou administratiu que aquest fet comporta. I hem desvirtuat la principal finalitat de l'avaluació inicial.

Amb l'avaluació inicial hauríem d'aconseguir unes dades concretes referents a competències bàsiques que ens serveixin per a contrastar el progrés de l'alumne/a durant el curs; així, quan s'acabi el curs podrem comparar les dades inicials amb els resultats obtinguts en la tercera avaluació i poder fer l'avaluació final.

Les citacions que es van presentar al claustre del dia 06.09.2010

“La idea que és possible ensenyar sense dificultats resulta d'una representació etèria de l'alumne. La saviesa pedagògica ens hauria de presentar el mal alumne com el més normal de tots: aquell que justifica plenament la funció del professor ja que li hem d'ensenyar tot, començant per la necessitat mateixa d'aprendre!” Daniel Pennac (Mal d'escola, 2008)

"Un profesor no debe esperar respeto de los alumnos por el hecho de ser profesor, sino que debe ganárselo con su comportamiento."

"Disciplina es el conjunto de medios, actos o actitudes necesarias para aprender algo. El entrenamiento es una disciplina, el estudio es una disciplina, la observación es una disciplina."

(...) "los humanos deberíamos considerar que no somos libres, sino que tenemos la obligación de liberarnos. ¿De qué? De la ignorancia, del fanatismo, del miedo, de la envidia, del individualismo feroz, de la desmemoria."

José Antonio Marina (La recuperación de la autoridad - Crítica de la educación permisiva y de la educación autoritaria, maig 2009)

Decret d'autonomia dels centres educatius

A començaments d’agost s’ha aprovat el Decret d’autonomia dels centres educatius, amb l’objectiu de millorar el rendiment i els resultats educatius de l’alumnat i la cohesió social, i que dota els centres d’un seguit d’instruments, fins ara en mans de l’administració, per tal que aquests puguin gestionar i organitzar els seus recursos en funció de les seves singularitats i necessitats concretes. Un dels aspectes destacats serà atorgar els equips directius elements per tal d’aconseguir direccions fortes i capaces d’engegar projectes educatius sòlids.
Des del punt de vista pedagògic les direccions podran decidir en aspectes com l’organització del temps i de les assignatures, la possibilitat d’introducció de noves assignatures, l’agrupament de l’alumnat, l’ús dels espais dels centres i l’assignació de classes que impartirà cada docent.
També, les direccions podran gestionar aspectes relacionats amb la selecció del personal per tal de buscar un perfil de professorat que s’adeqüi al projecte educatiu que defensa el centre. Això suposa poder sol·licitar als docents requisits complementaris més enllà de la pròpia titulació. Finalment, l’equip directiu tindrà la capacitat d’imposar sancions per faltes lleus o fins i tot proposar la incoació de l’expedient del docent en casos de faltes greus.

Des d'aquí us podeu descarregar una còpia del decret (pdf de 408 KB), amb articles i frases 'marcades' com a més importants, o un resum o síntesi (pdf de 172 KB).

Unes dades que coneixem ...

Fracàs i abandonament escolar a Espanya
Treball publicat per l’Obra Social “la Caixa” (2010). Autors: Mariano Fernández Enguita, Luis Mena i Jaime Riviere.

Algunes dades d'aquest treball:
1) Els nois presenten taxes de fracàs més elevades que les noies en tots els nivells educatius. Per exemple, el 41% dels nois de 15 anys presenta un alt risc de fracàs, mentre que entre les noies aquest risc és només del 29%.
2) L’ocupació i el nivell educatiu dels pares influeixen en el risc d’experimentar fracàs escolar. Així, el 45% d’alumnes de classes treballadores presenta un risc elevat, enfront del 23% entre les classes mitjanes. Pel que fa als estudis dels pares, el 20% d’alumnes amb pares universitaris presenta risc de fracàs, mentre que aquest risc afecta al 63% dels alumnes amb pares sense estudis i al 42% dels alumnes amb pares que només van cursar estudis primaris.
3) Els alumnes immigrants tenen més risc de fracassar que els d’origen espanyol. Mentre que el 55% d’alumnes immigrants presenten risc de fracàs, aquesta situació és present només en un 34% d’alumnes espanyols. Entre els estudiants immigrants de segona generació (és a dir, alumnes nascuts a Espanya de pares immigrants), el risc de fracassar se situa en valors intermedis (41%).
4) La repetició de curs és molt freqüent entre els estudiants que abandonen: el 88% havia repetit curs alguna vegada.
5) El 91% dels expedients d’alumnes que abandonen recullen faltes d’assistència no justificades. El nombre de faltes, a més, és molt alt. Per exemple, els estudiants que abandonen en el primer cicle de l’ESO presentaven una mitjana de 225 faltes d’assistència no justificades durant el darrer any d’assistència a escola.
6) El 28% els estudiants que abandonen l’escola presenten problemes disciplinaris seriosos. No obstant això, aquests problemes es concentren entre els que abandonen abans. Mentre que el 60% dels estudiants que abandonen en el primer cicle de l’ESO tenen problemes de disciplina, entre els de batxillerat només en tenen el 8% dels que abandonen.

I des d'aquí us podeu descarregar els resultats acadèmics de l'ESO del curs 2009-10 del nostre centre! 

Per animar-nos una mica!

Ho va escriure en Carles Capdevila - periodista (Avui, 25 d'octubre 2009):

 

[...] Els mestres fan alguna cosa més que vaga o vacances, i l'educació és bastant més que un problema.
 [...] Vaig començar sent pare, a partir dels meus fills vaig aprendre a estimar-me el fet educatiu, la feina de criar-los, d'encarrilar-los, i, ves per on, ara m'estimo els mestres, els meus còmplices.
Com no m'he d'estimar una gent que es dedica a educar els meus fills?
Per això em dol que es malparli per sistema dels meus estimats mestres, que no són tots els que cobren per fer-ne, és clar, sinó els que en són, [...] els que mentre molts pares se'ls imaginen en una platja de Hawaii són tancats en alguna escola d'estiu, fent formació, buscant eines noves, mètodes més adequats.
Us desitjo que aprofiteu aquests dies per rearmar-vos moralment. Perquè cal molta moral per ser mestre. Moral en el sentit dels valors i moral per afrontar un dia a dia feixuc sense sentir l'estima i la confiança imprescindibles. Ni els de la societat en general, i a vegades ni tan sols els dels pares que us transferim la canalla però no l'autoritat.
Us imagineu un país que deixés el seu material més sensible, les criatures, en els seus anys més importants, dels zero als setze, i amb la missió més decisiva, formar-los, en mans d'unes persones en qui no confia?
Les lleis passen, i les pissarres deixen d'embrutar-nos els dits de guix per convertir-se en digitals. Però la força i influència d'un bon mestre sempre marcarà la diferència: el que és capaç de penjar la motxilla d'un desànim justificat al costat de les motxilles dels alumnes i, ja alliberat de pes, assumeix de bon humor que no serà recordat pel que li toca ensenyar-los, sinó pel que aprendran d'ell.

Comissió de seguiment dels Plans estratègics (PAC07)

Extracte de l'informe que hem rebut de la Comissió se seguiment del PAC07

 

Recomanacions per al curs següent: [2010-2011]
La comissió reconeix l’esforç fet per l’equip directiu i el grup minoritari implicat en el PAC, així com de les persones que gestionen el cicles formatius, i lamenta que els resultats no hagin assolit un mínim raonable. Per tot això, cal que el Claustre en el seu conjunt, el Consell Escolar, i la comunitat educativa en general es replantegin quin és l'interès de centre vers els objectius preceptius del PAC, això és, la millora dels resultats educatius (incloent-hi els específicament acadèmics) i la millora de la cohesió social, objectius que, val a dir-ho, estan en completa sintonia amb els ítems de l’informe PISA d’àmbit europeu.

Cal recordar que aquests ítems representen avui una indefugible referència d’anàlisi educativa, i que els resultats que cerca el PAC són exactament els mateixos que s’exigeixen en l’entorn europeu, de forma que és innaceptable qualsevol qüestionament, matisació o defugiment dels mateixos per una part del Claustre. En aquest sentit, el naufragi d’un centre i la seva sortida de la planificació estratègica comporta, a banda de la pèrdua de recursos econòmics, la no obtenció del reconeixement professional i de preferències que comporta per al professorat la pertinença d’un institut al conjunt de centres PAC, i sobretot, danys respecte el reconeixement de la feina pròpia del professorat. Aquesta possibilitat comporta un horitzó especialment incert per al centre -també respecte la seva imatge pública- i consideració social de qui composa actualment el Claustre en termes de l’autoexigència professional que ha de suposar-se a tot ensenyant.

Podeu descarregar-vos el document complet en format pdf aquí!

Intervenció del Conseller d’Educació en la Junta de directors de centres públics de secundària

Tot i que no estava previst a l’ordre del dia (20 de maig de 2010), intervé en la reunió de la junta el Conseller d’Educació [el Sr. Ernest Maragall] que al·ludeix a la difícil situació econòmica i fa notar que aquesta presenta actualment unes exigències que van fins i tot més enllà de les inicialment previstes. Avui encara és aviat per determinar l’abast de les mesures a emprendre però caldrà aprofundir-hi en els propers dies. Del que no hi ha dubte és que haurem de donar més servei - perquè s’incrementa el nombre d’alumnes - però amb menys recursos.

Cal assegurar-se que la reducció de la despesa no perjudiqui la qualitat del sistema. La primera prioritat és salvar el destí final dels recursos: els alumnes, les famílies i els centres. La segona prioritat hauria de ser mantenir una oferta potent de formació professional - fonamental per combatre l’atur - i les tecnologies de l’aprenentatge, que constitueixen una estratègia de millora del sistema educatiu. Remarca que, malgrat algunes peticions que estan arribant en aquest sentit, el Departament no té intenció d’aturar el desplegament de la LEC, perquè aquesta és una llei pensada per millorar la qualitat del sistema.

En la present situació econòmica és inevitable el debat sobre el nostre model econòmic i de societat, i que la gent es pregunti què faran els rics per contribuir a la millora general. Resulta important incentivar que qui està en condicions d’invertir, inverteixi; que qui pot crear llocs de treball, els creï. És partidari d’exigir al sector privat, i particularment al financer, però el que no té sentit és la pretensió que no obtinguin beneficis.