Cap a l'EduCAT1x1 ...

Estem a punt de començar amb els portàtils a l'aula i després d'un trimestre de retard en la implantació efectiva del projecte, que ha comportat que durant els mesos de setembre, octubre i novembre hàgim hagut d'estat treballant a l'aula amb els llibres de text clàssics (format paper) i les fotocòpies, i quan està arribant una allau d'informacions (i de sorolls!) referents a la pràctica diària i a l'aula del projecte, aquí tenim algunes dades interessants referents a un dels grups de primer d'ESO del nostre centre que ens poden servir per reflexionar i preparar la nostra praxi:

- El 93.1% dels alumnes ja tenien ordinador a casa amb connexió a internet abans de l'arribada dels portàtils, i que comparteixen amb germans i/o pares.

- El 51.7% dels alumnes o les seves famílies, tenen una connexió ADSL. 

- El 58.6% dels alumnes saben descarregar música, vídeos i pel·lícules d'Internet.

- El 100% tenen un compte de correu electrònic (gmail, hotmail, yahoo, ...)

- El 75.9% són usuaris de xarxes socials com Facebook o Twitter.

- El 44.8% dels alumnes fan ús del Messenger.

- El 69.0% tenen mòbil.

- El 37.9% saben descarregar fotos del mòbil a la xarxa. 

  

Quan s'ha preguntat a l'alumnat sobre l'ús del correu electrònic i la xarxa Internet per fer els deures durant la primera avaluació d'enguany, el 79.3% dels alumnes només han anomenat una matèria, i quan se'ls ha preguntat en quines matèries han fet ús d'un bloc o d'un lloc web, el 93.1% ha indicat només una matèria.  

Els resultats de la preavaluació de l'ESO

Des d'aquí us podeu descarregar el document en format pdf amb el resum dels resultats de la preavaluació de l'educació secundària obligatòria. Ara és el moment de prendre mesures perquè al final de la primera avaluació els resultats acadèmics siguin una mica millors! També, des d'aquí podeu donar una ullada als resultats de l'ESO del passat més de juny i fer comparacions.

Recordem que per aquest curs 2010 - 2011 un dels objectius de centre que ens hem fixat és la millora dels resultats acadèmics de l'ESO!

Escola vs. aprenentatge, una reflexió de Sara Lawrence-Lightfoot

Sara Lawrence-Lightfoot és una professora de sociologia de l'educació a Harvard que l'any 2009 va escriure ...

Com a norma general, l'aprenentatge escolar no preveu ni ajuda els estudiants a preparar-se per a l'aprenentatge permanent. Els objectius de l'escolarització tendeixen a ser miops i d'un pragmatisme estret. Intentem preparar els nostres fills per assolir el següent pas de la piràmide laboral, i ignorem la visió a llarg termini. Cada vegada més mesurem si els nostres estudiants estan preparats per al següent pas en funció de les notes que treuen en proves tipus test limitades tant en concepció com en la gamma de matèries que engloben, i en una gamma encara més petita de vies de coneixement. I es tracta d'instruments quantitatius, valoratius, que tendeixen a centrar-se en fenòmens que són mesurables, que es poden comptar i són diferenciats i visibles, però no són necessàriament les dimensions significatives per a l'aprenentatge i el creixement dels estudiants. Com que els test es converteixen en el criteri fonamental dels "guardians de l'entrada", els professors comencen ensenyar perquè els alumnes passin aquests tests; els plans d'estudi són cada vegada més específics i segueixen patrons establerts, les preguntes es formulen pensant en respostes úniques i lineals, i la pedagogia queda reduïda a allò que està prescrit. La curiositat, el risc, el qüestionar-se, l'experimentació queden en gran mesura desterrats de les aules. Es tem el fracàs en lloc d'aprendre d'ell; la competitivitat agressiva es converteix en la manera d'elevar-se per damunt dels companys; els premis i incentius són per als pocs afortunats amb la ment entre la mitjana i amb bioritmes i prioritats que s'adapten sense problemes a la cultura escolar.

La preavaluació

La preavaluació, que és com anomenem en el nostre centre l'avaluació inicial o diagnòstica, serveix per a fer pronòstics dels grups i diagnòstics dels coneixements inicials de l'alumnat. Els primers destinataris de la informació recollida pel professorat, després de l'anàlisi de resultats i l'emissió de judicis per a la presa de decisions, són òbviament els alumnes, i en segon lloc, les famílies. 

L'avaluació inicial ha de servir, segons la normativa del Departament d'Educació (Ordre EDU/295/2008) per a 'identificar les necessitats educatives de cada alumne/a (...) i orientar el professorat perquè ajusti la seva tasca docent al progrés dels alumnes'.
Més endavant podem llegir que 's'ha de programar, avaluar i gestionar l'aula tenint en compte la gran diversitat d'alumnes presents, i s'ha de preveure que no tots aprenen de la mateixa manera ni amb el mateix grau d'aprofundiment.'

En general, tendim a convertir la preavaluació en una avaluació prèvia a la primera, i també, tendim a fer proves o controls ben aviat per tenir una 'nota' per als informes que hem de fer arribar a les famílies, i que cada vegada s'assemblen més als butlletins formals de notes. Tanmateix, hem passat de tres avaluacions a quatre per curs amb tot l'enrenou administratiu que aquest fet comporta. I hem desvirtuat la principal finalitat de l'avaluació inicial.

Amb l'avaluació inicial hauríem d'aconseguir unes dades concretes referents a competències bàsiques que ens serveixin per a contrastar el progrés de l'alumne/a durant el curs; així, quan s'acabi el curs podrem comparar les dades inicials amb els resultats obtinguts en la tercera avaluació i poder fer l'avaluació final.

Les citacions que es van presentar al claustre del dia 06.09.2010

“La idea que és possible ensenyar sense dificultats resulta d'una representació etèria de l'alumne. La saviesa pedagògica ens hauria de presentar el mal alumne com el més normal de tots: aquell que justifica plenament la funció del professor ja que li hem d'ensenyar tot, començant per la necessitat mateixa d'aprendre!” Daniel Pennac (Mal d'escola, 2008)

"Un profesor no debe esperar respeto de los alumnos por el hecho de ser profesor, sino que debe ganárselo con su comportamiento."

"Disciplina es el conjunto de medios, actos o actitudes necesarias para aprender algo. El entrenamiento es una disciplina, el estudio es una disciplina, la observación es una disciplina."

(...) "los humanos deberíamos considerar que no somos libres, sino que tenemos la obligación de liberarnos. ¿De qué? De la ignorancia, del fanatismo, del miedo, de la envidia, del individualismo feroz, de la desmemoria."

José Antonio Marina (La recuperación de la autoridad - Crítica de la educación permisiva y de la educación autoritaria, maig 2009)

Decret d'autonomia dels centres educatius

A començaments d’agost s’ha aprovat el Decret d’autonomia dels centres educatius, amb l’objectiu de millorar el rendiment i els resultats educatius de l’alumnat i la cohesió social, i que dota els centres d’un seguit d’instruments, fins ara en mans de l’administració, per tal que aquests puguin gestionar i organitzar els seus recursos en funció de les seves singularitats i necessitats concretes. Un dels aspectes destacats serà atorgar els equips directius elements per tal d’aconseguir direccions fortes i capaces d’engegar projectes educatius sòlids.
Des del punt de vista pedagògic les direccions podran decidir en aspectes com l’organització del temps i de les assignatures, la possibilitat d’introducció de noves assignatures, l’agrupament de l’alumnat, l’ús dels espais dels centres i l’assignació de classes que impartirà cada docent.
També, les direccions podran gestionar aspectes relacionats amb la selecció del personal per tal de buscar un perfil de professorat que s’adeqüi al projecte educatiu que defensa el centre. Això suposa poder sol·licitar als docents requisits complementaris més enllà de la pròpia titulació. Finalment, l’equip directiu tindrà la capacitat d’imposar sancions per faltes lleus o fins i tot proposar la incoació de l’expedient del docent en casos de faltes greus.

Des d'aquí us podeu descarregar una còpia del decret (pdf de 408 KB), amb articles i frases 'marcades' com a més importants, o un resum o síntesi (pdf de 172 KB).

Unes dades que coneixem ...

Fracàs i abandonament escolar a Espanya
Treball publicat per l’Obra Social “la Caixa” (2010). Autors: Mariano Fernández Enguita, Luis Mena i Jaime Riviere.

Algunes dades d'aquest treball:
1) Els nois presenten taxes de fracàs més elevades que les noies en tots els nivells educatius. Per exemple, el 41% dels nois de 15 anys presenta un alt risc de fracàs, mentre que entre les noies aquest risc és només del 29%.
2) L’ocupació i el nivell educatiu dels pares influeixen en el risc d’experimentar fracàs escolar. Així, el 45% d’alumnes de classes treballadores presenta un risc elevat, enfront del 23% entre les classes mitjanes. Pel que fa als estudis dels pares, el 20% d’alumnes amb pares universitaris presenta risc de fracàs, mentre que aquest risc afecta al 63% dels alumnes amb pares sense estudis i al 42% dels alumnes amb pares que només van cursar estudis primaris.
3) Els alumnes immigrants tenen més risc de fracassar que els d’origen espanyol. Mentre que el 55% d’alumnes immigrants presenten risc de fracàs, aquesta situació és present només en un 34% d’alumnes espanyols. Entre els estudiants immigrants de segona generació (és a dir, alumnes nascuts a Espanya de pares immigrants), el risc de fracassar se situa en valors intermedis (41%).
4) La repetició de curs és molt freqüent entre els estudiants que abandonen: el 88% havia repetit curs alguna vegada.
5) El 91% dels expedients d’alumnes que abandonen recullen faltes d’assistència no justificades. El nombre de faltes, a més, és molt alt. Per exemple, els estudiants que abandonen en el primer cicle de l’ESO presentaven una mitjana de 225 faltes d’assistència no justificades durant el darrer any d’assistència a escola.
6) El 28% els estudiants que abandonen l’escola presenten problemes disciplinaris seriosos. No obstant això, aquests problemes es concentren entre els que abandonen abans. Mentre que el 60% dels estudiants que abandonen en el primer cicle de l’ESO tenen problemes de disciplina, entre els de batxillerat només en tenen el 8% dels que abandonen.

I des d'aquí us podeu descarregar els resultats acadèmics de l'ESO del curs 2009-10 del nostre centre! 

Per animar-nos una mica!

Ho va escriure en Carles Capdevila - periodista (Avui, 25 d'octubre 2009):

 

[...] Els mestres fan alguna cosa més que vaga o vacances, i l'educació és bastant més que un problema.
 [...] Vaig començar sent pare, a partir dels meus fills vaig aprendre a estimar-me el fet educatiu, la feina de criar-los, d'encarrilar-los, i, ves per on, ara m'estimo els mestres, els meus còmplices.
Com no m'he d'estimar una gent que es dedica a educar els meus fills?
Per això em dol que es malparli per sistema dels meus estimats mestres, que no són tots els que cobren per fer-ne, és clar, sinó els que en són, [...] els que mentre molts pares se'ls imaginen en una platja de Hawaii són tancats en alguna escola d'estiu, fent formació, buscant eines noves, mètodes més adequats.
Us desitjo que aprofiteu aquests dies per rearmar-vos moralment. Perquè cal molta moral per ser mestre. Moral en el sentit dels valors i moral per afrontar un dia a dia feixuc sense sentir l'estima i la confiança imprescindibles. Ni els de la societat en general, i a vegades ni tan sols els dels pares que us transferim la canalla però no l'autoritat.
Us imagineu un país que deixés el seu material més sensible, les criatures, en els seus anys més importants, dels zero als setze, i amb la missió més decisiva, formar-los, en mans d'unes persones en qui no confia?
Les lleis passen, i les pissarres deixen d'embrutar-nos els dits de guix per convertir-se en digitals. Però la força i influència d'un bon mestre sempre marcarà la diferència: el que és capaç de penjar la motxilla d'un desànim justificat al costat de les motxilles dels alumnes i, ja alliberat de pes, assumeix de bon humor que no serà recordat pel que li toca ensenyar-los, sinó pel que aprendran d'ell.