Un petit experiment...

Alumnes i professors nous...

Com veuen als professors nous? Els alumnes més petits es fixen en el seu aspecte físic, i com van vestits, però sobretot, a mesura que avança el curs es van fixant més en aquells professors o professores que sempre són amables i troben quan necessiten solucionar els seus problemes bàsics; d'aquesta manera, a poc a poc els reconeixen i accepten com a adults significatius.

Els adolescents valoren els professors o professores que saben mantenir l'ordre a les classes, a més, indiquen com a bons professionals aquells que es fan càrrec que no tot l'alumnat és igual i atenen les necessitats individuals dels que ho necessiten.

Pels adolescents més grans un bon professor o una bona professora és aquell pofessional que està ben preparat, és educat, respectuós, motivat i dedicat a la feina; també, els que saben donar seguretat, que envien reforços positius, que són pròxims i familiars; ajuden als alumnes que van pitjor, i que són capaços de reconèixer les seves pròpies equivocacions. 

Els professors dominants, distants o agressius són poc valorats, molt per sota dels que són flexibles, propers, perfeccionistes, eficaços i que tenen sentit de l'humor. 

Quarta beca de la Fundació Privada Germanes Saula-Palomer

Enguany, la quarta beca per a la realització d'estudis universitaris de la Fundació Privada Germanes Saula-Palomer (curs acadèmic 2012-2013) ha estat atorgada aquest dissabte dia vint-i-cinc d'agost de 2012, a l'alumna Daria Kunybalova que el curs passat va fer el segon de batxillerat al nostre centre. Felicitats doncs a l'alumna i la seva família, i el nostre agraïment a la Fundació Privada Germanes Saula-Palomer i a l'Obra Social de Caixa Penedès com a entitat col·laboradora de la Fundació.

En les fotografies, la noia guardonada, la Daria, amb la Presidenta de la Fundació, la Sra. Lolin Saula Palomer en la cerimònia privada de concessió de la beca que es celebrà a Llançà.   

Des de la secretaria de la Fundació ens han fet saber que els tres exalumnes del nostre centre que en les edicions anteriors van rebre la beca continuen endavant amb els seus estudis universitaris amb bons resultats acadèmics, i en conseqüència, gaudint de les seves beques. Enhorabona doncs a ne'n Pere, en Sadhuram i l'Adriana.

Quarta beca de la Fundació Privada Germanes Saula-Palomer

Enguany, la Fundació Privada Germanes Saula-Palomer fa una nova convocatòria per a l'adjudicació d'una beca per a la realització d'estudis de grau universitari a un estudiant del nostre institut que aquest curs 2012-2013 ha acabat el segon curs de batxillerat i que hagi acreditat un bon rendiment acadèmic, entre d'altres requisits.

Durant aquest proper mes de juliol, la direcció del centre farà arribar els requisits necessaris, la documentació corresponent i els terminis de la presentació de sol·licituds a l'esmentada Fundació, a tots aquells alumnes que van treure una nota promig de 7 a segon de batxillerat i que hagin aprovat les PAU.

El nostre centre ha tingut la sort, fins ara, de poder atorgar tres beques de la Fundació a alumnes que en els tres cursos anteriors van acabar el segon curs de batxillerat (vegeu aquesta notícia del bloc).

Comunicat de les Juntes de Directors de Secundària

Avaluar és posar notes?

Avaluar implica recollir informació, analitzar-la, fer un judici sobre el resultat d'aquesta anàlisi. Aquest judici ha d'anar associat a la presa de decisions. Això tan simple és el que fem en qualificar un exercici. Analitzem les respostes dels alumnes i donem una qualificació d'acord amb els criteris d'avaluació. També orientem l'alumne sobre la insuficiència o les incorreccions de les seves respostes (sovint escrivint anotacions en vermell al marge dels exercicis o en un full de la llibreta). Sens dubte, el que acabem de repassar s'inclou en el concepte d'avaluació, però no és l'avaluació.
El concepte d'avaluació inclou també aquells procediments que fem servir amb la finalitat d'adaptar el procés didàctic als progressos i problemes d'aprenentatge observats en el nostre alumnat (funció reguladora per tal que els mitjans de formació responguin a les característiques dels estudiants). [...]

Hi ha professors que se situen molt bé a l'aula i formulen les preguntes que fan centrar els alumnes sobre el grau d'aprenentatge que estan assolint. Normalment, proposen activitats associades a les explicacions i lectures que els poden proporcionar una idea del nivell d'aprenentatge dels continguts que pretenen ensenyar. Fan servir qüestionaris breus, mapes conceptuals, situacions problema..., que unes vegades es resolen en grup, en la línia d'incrementar la interacció, però d'altres són individuals. Altres cops proposen alguna llista d'autoavaluació o formulari que ajuda els nois i les noies a situar-se sobre el grau d'aprenentatge que estan desenvolupant en relació amb els conceptes clau. Aquest seguiment del que l'alumne va produint els permet de personalitzar algunes activitats, d'aclarir dubtes individuals. Si a tot plegat s'hi afegeixen activitats per tal de comunicar els objectius d'aprenentatge, i per compartir els objectes d'avaluació i negociar els criteris, es promou la reflexió sobre els aprenentatges assolits i les dificultats experimentades. Això sí que és avaluació, una avaluació orientada més cap a l'aprenentatge i menys cap a la qualificació.

Ramon Grau Sánchez (Altres formes de fer ciència; alternatives a l'aula de secundària, ROSASENSAT, 2010)

Gestió econòmica d'activitats extraescolars

Normes de gestió interna de cobraments i pagaments d'activitats extraescolars (sortides i viatges) aprovades pel Consell escolar el dia 29 de març de 2012:

1a.- S'ha de confeccionar un pressupost de l'activitat que contempli totes les despeses reals, incloses les dietes que hagi de pagar el centre (prèviament s'hauran de demanar els imports al secretari).

2a.- S'hauran de prioritzar els cobraments i pagaments per 'la Caixa' a través del compte de l'institut. Quan els pagaments siguin en metàl·lic, l'organitzador o organitzadora, un cop acabada l'activitat, haurà de fer arribar els diners al secretari del centre. Queden explícitament prohibits els 'dipòsits o pagaments en metàl·lic' al personal d'administració i a terceres persones.

3a.- Un cop finalitzada l'activitat s'haurà de fer un estat de comptes -la persona organitzadora- i lliurar-lo al secretari de centre conjuntament amb el pressupost de l'activitat; aquest estat de comptes anirà acompanyat dels documents pertinents (rebuts i resguards de pagaments, factures, ...)

Junts a l'aula? Informe de la Fundació Jaume Bofill (2a part)

Si volem que els alumnes catalans estudiïn, s’eduquin i creixin junts a l’aula, hi ha experiències innovadores que ja s’estan fent, i que ens diuen que caldrà: 

1) Prioritzar l’acollida individual dels alumnes com a element fonamental per garantir el lligam de confiança entre alumne i escola. 

2) Afavorir el guany educatiu que els grups heterogenis per edats comporten quan són els habituals en el centre. 

3) Proporcionar a l’alumne una relació intensa d’acompanyament i guiatge –tutoria i orientació– amb l’educador, la qual cosa propiciarà, per part de l’alumne, la construcció de la seva narrativa personal. 

4) Flexibilitzar el disseny curricular i la seva organització per tal de respondre adequadament a les necessitats i als ritmes d’aprenentatge específics de cada alumne. 

5) Promoure l’autonomia de l’estudiant i la capacitat per regular el seu aprenentatge. 

Cal una reducció curricular orientada a la creació d’una “cultura comuna”. La cultura comuna assegura uns mateixos objectius per a tots i l’adhesió dels futurs ciutadans a determinats coneixements i principis compartits per la societat catalana. Malgrat que no és una tasca fàcil, cal que en l’educació secundària obligatòria se segueixi compaginant el manteniment d’un tronc comú amb la formació específica i preparatòria que requereixen les sortides formatives i professionals posteriors. En aquest sentit, l’orientació acadèmica i professional hauria d’estar present al llarg de tota l’etapa de l’ESO. 

Cal dotar tot l’alumnat de les capacitats mínimes avaluables que condueixin a l’obtenció de la titulació corresponent. D’aquesta manera s’evitaria que els alumnes amb menys capacitats escolars o que provenen d’entorns desafavorits, sortissin “vençuts” del sistema escolar. Tanmateix, la cultura comuna no ha d’excloure l’estímul de totes les capacitats dels alumnes. La cultura comuna parteix dels principis següents: 

1) Heterogeneïtat que cerqui afavorir l’alumnat més vulnerable. 

2) Integració dels coneixements, tot articulant en el currículum comú sabers generals, tècnics i professionals. 

3) Multiplicació dels sistemes d’avaluació de l’alumnat per tal que es contemplin els seus talents i les diferents capacitats que tenen. 

4) Socialització de l’alumnat en la institució escolar, convertint així la institució instructiva també en educativa. 

La construcció d’aquesta cultura comuna hauria de comportar: 

1r) Seleccionar per a l’aprenentatge allò considerat socialment bàsic i comú a tots els alumnes i futurs ciutadans. Per tant, es tracta d’una decisió política. 

2n) Abordar el procés educatiu des d’un punt de vista holístic. 

3r) Fer una escola més justa: que els recursos adreçats als més vulnerables siguin, com a mínim, iguals que els destinats a la resta. 

4t) Fomentar, valorar i avaluar talents que no siguin necessàriament escolars. 

5è) Oferir a l’alumnat amb millors resultats acadèmics continguts diferenciats i comple- mentaris als mínims comuns. 

6è) Garantir que fins als setze anys l’escola doni la cultura comuna que la nació deu als joves.

Resum de les conclusions principals de l'estudi: Junts a l'aula? Present i futur del model d'educació comprensiva a Catalunya de la Fundació Jaume Bofill (autors: Ricard Aymerich, Josep M. Lluró i Enric Roca, 2012)