Un nou decret que desplega la Llei d'educació de Catalunya (LEC)

El Govern ha aprovat el decret pel qual es regulen els procediments per definir el perfil i la provisió dels llocs de treball docents amb l’objectiu de millorar la qualitat del sistema educatiu i afavorir l’èxit escolar. El decret preveu la figura del director de centre com a cap de tot el personal, que podrà proposar fins a un 50% de places específiques. Entre aquestes places és previst que prenguin força aquelles per les quals caldrà tenir un nivell d’anglès adequat al marc europeu (B2) i que permeti impartir una assignatura o part d’ella en aquesta llengua.

Aquest nou decret desenvolupa la intervenció de les direccions en el nomenament del personal interí o substitut docent i altres aspectes tècnics com els mèrits a valorar en els concursos de provisió o la remoció del lloc de treball per avaluació negativa de l’acompliment del lloc de treball. El decret inclou un increment del control i del retiment de comptes en la gestió de personal per a una major transparència durant el procés.

El director del centre, a més de proposar la plantilla de llocs de treball i intervenir directament en la definició dels perfils d’aquests llocs, també participarà en determinats procediments de selecció de personal funcionari -provisió per concurs específic i de provisió especial- i en el nomenament del personal interí o substitut docent. El director podrà proposar, com a màxim, un 50% dels llocs específics, sempre tenint en compte el projecte educatiu del centre (PEC). Amb aquestes funcions el decret preveu que el director pugui adaptar la plantilla docent al projecte educatiu del centre.

Amb l’aprovació d’aquest decret, en els concursos de provisió es valoraran nous mèrits, afegits al de l’antiguitat, per exemple, l’avaluació positiva en l’exercici de la docència, els graus assolits en la carrera professional docent, l’actualització científica i didàctica, la participació en projectes educatius, la polivalència en més d’una especialitat docent o el coneixement de llengües estrangeres.

Aquest decret és la tercera normativa de desplegament de la LEC en matèria d’organització dels centres educatius públics que completa els decrets d’autonomia i de direccions dels centres públics que es van aprovar el 2010, atès que concreta els procediments i criteris en què els centres han de participar en la definició de llocs de treball i en la gestió de personal.

La normativa també s’ajusta a l’Ofensiva de país a favor de l'èxit escolar. Pla per a la reducció del fracàs escolar a Catalunya 2012-2018, presentat el juny del 2012. Està lligada als següents eixos del Pla: al primer, de la professionalització de la docència; al quart, d’innovació metodològica i didàctica a les aules; al sisè, d’autonomia de centre, en què es vol donar impuls a l’organització i a la gestió autònomes dels centres educatius, i al setè, de professionalització de la direcció, que busca l’enfortiment del lideratge dels directors i dels equips directius.

L'Arpa de vidre

PREMIS PER ALS TREBALLS DE RECERCA DE BATXILLERAT

ONZENA CONVOCATÒRIA

SOCIETAT CATALANA DE FÍSICA (SCF)

El jurat nomenat per la Junta de la Societat Catalana de Física per avaluar els treballs presentats a l’onzena convocatòria de Premis per als Treballs de Recerca de Batxillerat de la SCF (curs 2012-13), va acordar premiar dos treballs d'un total de 77 presentats, i atorgar 3 accèssits, un d'ells a L'arpa de vidre, fet per l’estudiant Marta Camps Cubarsí (2n batxillerat curs 2012-13) del nostre centre, sota la direcció de la professora tutora Melissa Mancina Fernández. 
El jurat va valorar la creativitat i originalitat dels projectes, l'estructuració i la presentació dels treballs; la dispersió temàtica va fer molt difícil la tria dels dos treballs guanyadors (L'experiment de Cavendish i Explorant l'Electrostàtica) i dels tres accèsits (L'Arpa de vidre, Disseny i construcció d'un generador de Van der Graaff, Anàlisi comparativa de les lents de les ulleres de sol).
Enhorabona i felicitats a la Marta i a la Melissa per la menció rebuda i pel reconeixement de la feina feta amb interès, constància, discreció i rigorositat. 

Indis, cowboys, gòtiques i altres criatures... Carnestoltes 2014!

Un any més, des d'aquí volem agrair a totes les persones, alumnes i professorat, que han organitzat el Carnestoltes d'enguany. Una especial menció per a la professora Mònica Ramos, per la seva feina de presentadora i animadora del concurs de disfresses!

'LOMCE i neoliberalisme'

Article publicat pel Sr. Benet Castillejos (Professor de secundària de la Generalitat de Catalunya i professor associat a la Universitat de Barcelona) publicat a Fórums de l’Editorial Graó.
 

El Parlament de l’Estat espanyol va aprovar el passat novembre de 2013 la LOMCE, sense que estigués inclosa en el programa electoral del PP ni entre els objectius presentats pel President del Govern en el seu discurs d'investidura. L’Executiu argumenta que servirà per millorar la qualitat de l’ensenyament. Però el que farà és danyar la qualitat de l'ensenyament públic, amb l'atac als seus professional i el retrocés de la gestió democràtica real en els centres educatius com a mecanismes de desprestigi.

Des del punt de vista del currículum, destaca la transformació d'assignatures obligatòries en configuració específica optativa: la transformació de l'educació artística en matèria optativa, juntament amb la segona llengua estrangera, no garanteix l'oferta en tots els centres docents. Les administracions de cada centre faran que la música o la segona llengua desapareguin en funció de la conjuntura de recursos humans existents i de les preferències. Per tant, estem en mans del mercat del nou neoliberalisme, i no es planifica sobre les competències que l’alumnat ha de tenir, sinó sobre la demanda del mercat. Aquest plantejament crea assignatures de dues divisions: en primera, les llengües, les socials, les naturals i les matemàtiques; en segona, la tecnologia, l’educació visual i plàstica, i la música. Segons sembla, no és necessari desenvolupar la part més imaginativa i creativa de l’alumnat; ans al contrari, ha de formar-se sobretot (o només) per al mercat de treball i la producció. No us recorda, això, una revolució industrial del segle XIX en el segle XXI?

També cal remarcar la cursa d’obstacles que l’alumnat haurà de fer durant tota la seva vida escolar: prova censal externa quan finalitzi el tercer curs d’educació primària, prova final de competències al final de l’educació primària, prova externa al final de l’educació secundària, prova final de batxillerat. Aquestes proves/revàlides externes faran inútils els esforços d'alumnat i professorat en l'avaluació contínua i la superació dels cursos corresponents tant a l’ESO com al batxillerat, perquè no tenen en consideració les competències reals, ignoren l’esforç continuat i l’evolució, i repercuteixen en les condicions de treball i l’organització dels centres i del professorat.

Ens podem trobar una xarxa d’acadèmies privades arreu del territori per aprendre a saltar els obstacles i continuar la cursa, on no sigui important l’adquisició de competències o l’aprenentatge de continguts, sinó saber superar de forma àgil la prova que toqui per poder continuar corrent. Una conseqüència més de la privatització de l’educació.

Els alumnes que no arribin a saltar l’obstacle quedaran fora del sistema educatiu, sense possibilitats de poder reprendre la cursa; en tot cas, i si existeixen a prop de la seva població altres pistes per córrer (de segona categoria), podran aixecar-se i tornar a començar la cursa.

Ens han explicat que és una llei per disminuir el fracàs escolar i per revaloritzar l’esforç. I sí, tindrem esforç, però només per saltar els obstacles, no pas per aprendre de debò.

'Jornada de Portes Obertes' de l'ESO (13/03/2014)

'El que es calla de la millora educativa'

El professor del Departament de Direcció General i Estratègia d'Esade, Sr. Carlos Losada, en un article d'opinió [1] ha dit:

[...] La constatació que la modificació dels resultats en un sistema educatiu és un procés extraordinàriament llarg. És absurd fixar-se en els resultats anuals per adoptar mesures per evitar que es repeteixi el mateix l'any següent. Les modificacions i les mesures s'han de portar a terme sabent que només tindran resultat efectiu i profund si es tracta de períodes molt llargs. No convé reaccionar a cops d'enquestes, ja que aquestes ens estan revelant el que vam fer malament fa cinc o deu anys.

[...] El que requereix el sistema educatiu són petites, però constants, mesures de millora. Mesures progressives, incrementadores, que amb els anys i a poc a poc -com el que va ajustant un sistema complex- permetin resultats substancialment superiors.

[...] Prioritzar l'educació de 0 a 6 anys és la base per aconseguir l'èxit en etapes posteriors de la formació. En el nostre sistema educatiu tenim un índex d'escolarització en aquesta franja d'edat molt baix: clarament per sota del 50%. D'això poc es parla.

[...] En les fases inicials s'hauria de contemplar l'acció no només sobre l'alumne, sinó també sobre la seva família, especialment si té carències econòmiques i educatives rellevants. El que no s'aconsegueixi millorar en aquestes etapes representarà un altíssim cost econòmic per al sistema educatiu en fases posteriors i un alt cost humà per als afectats.

Per un altre costat, és de màxima importància l'autonomia dels centres educatius, ja que estan més ben posicionats per adaptar-se a les necessitats dels seus alumnes. [...] La direcció dels centres esdevé prioritària i, per tant, la seva autonomia de gestió i la seva formació resulta una activitat crítica.

[...] No hauríem d'oblidar que l'essència de la qualitat de l'educació radica en la relació professor-alumne, i més enllà dels coneixements i aptituds són fonamentals les actituds. Per això una àrea d'especial atenció és la gestió del professorat: el seu procés de selecció i contractació; l'avaluació, carrera professional, retribució i la separació del servei.

[1] Publicat al Periòdico de Catalunya (9/02/2014)

Qüestionari de satisfacció

Qüestionari de satisfacció del professor (Marc. B) que va fer una substitució en el nostre centre en el primer trimestre.

LEC: article 142. El director o directora

1. El director o directora del centre públic és responsable de l’organització, el funcionament i l’administració del centre, n’exerceix la direcció pedagògica i és cap de tot el personal.

2. La selecció del director o directora es porta a terme pel procediment de concurs, en què participen la comunitat escolar i l’Administració educativa.

3. El director o directora té funcions de representació, funcions de lideratge pedagògic i de lideratge de la comunitat escolar i funcions de gestió. Aquestes funcions s’exerceixen en el marc de l’ordenament jurídic vigent, del projecte educatiu del centre i del projecte de direcció aprovat.

4. Corresponen al director o directora les funcions de representació següents: 

• a) Representar el centre.
• b) Exercir la representació de l’Administració educativa en el centre.
• c) Presidir el consell escolar, el claustre del professorat i els actes acadèmics del centre.
• d) Traslladar les aspiracions i les necessitats del centre a l’Administració educativa i vehicular al centre els objectius i les prioritats de l’Administració.

5. Corresponen al director o directora les funcions de direcció i lideratge pedagògics següents:

• a) Formular la proposta inicial de projecte educatiu i les modificacions i adaptacions corresponents.
• b) Vetllar perquè s’aprovin un desplegament i una concreció del currículum coherents amb el projecte educatiu i garantir-ne el compliment.
• c) Assegurar l’aplicació de la carta de compromís educatiu, del projecte lingüístic i dels plantejaments tutorials, coeducatius i d’inclusió, i també de tots els altres plantejaments educatius del projecte educatiu del centre recollits en el projecte de direcció.
• d) Garantir que el català sigui  la llengua vehicular de l’educació, administrativa i de comunicació en les activitats del centre, d’acord amb el que disposen el títol II i el projecte lingüístic del centre.
• e) Establir els elements organitzatius del centre determinats pel projecte educatiu.
• f) Proposar, d’acord amb el projecte educatiu i les assignacions pressupostàries, la relació de llocs de treball del centre i les modificacions successives.
• g) Instar que es convoqui el procediment de provisió de llocs a què fa referència l’article 124.1 i presentar les propostes a què fa referència l’article 115.
• h) Orientar, dirigir i supervisar les activitats del centre i dirigir l’aplicació de la programació general anual.
• i) Impulsar, d’acord amb els indicadors de progrés, l’avaluació del projecte educatiu i, eventualment, dels acords de coresponsabilitat.
• j) Participar en l’avaluació de l’exercici de les funcions del personal docent i de l’altre personal destinat al centre, amb l’observació, si escau, de la pràctica docent a l’aula.

6. Corresponen al director o directora les funcions següents amb relació a la comunitat escolar:

• a) Vetllar per la formulació i pel compliment de la carta de compromís educatiu del centre.
• b) Garantir el compliment de les normes de convivència i adoptar les mesures disciplinàries corresponents.
• c) Assegurar la participació del consell escolar.
• d) Establir canals de relació amb les associacions de mares i pares d’alumnes i, si s’escau, amb les associacions d’alumnes.

7. Corresponen al director o directora les funcions relatives a l’organització i la gestió del centre següents:

• a) Impulsar l’elaboració i l’aprovació de les normes d’organització i funcionament del centre i dirigir-ne l’aplicació.
• b) Nomenar els responsables dels òrgans de gestió i coordinació establerts en el projecte educatiu.
• c) Emetre la documentació oficial de caràcter acadèmic establerta per la normativa vigent.
• d) Visar les certificacions.
• e) Assegurar la custòdia de la documentació acadèmica i administrativa pel secretari o secretària del centre.
• f) Autoritzar les despeses i ordenar els pagaments d’acord amb el pressupost aprovat.
• g) Contractar béns i serveis dins els límits establerts per l’Administració educativa i actuar com a òrgan de contractació.
• h) Dirigir i gestionar el personal del centre per garantir que compleix les seves funcions, la qual cosa comporta, si escau, l’observació de la pràctica docent a l’aula.

8. El director o directora té qualsevol altra funció que li assigni l’ordenament i totes les relatives al govern del centre no assignades a cap altre òrgan.

9. El director o directora, en l’exercici de les seves funcions, té la consideració d’autoritat pública i gaudeix de presumpció de veracitat en els seus informes i d’ajustament a la norma en les seves actuacions, llevat que es provi el contrari. El director o directora, en l’exercici de les seves funcions, és autoritat competent per a defensar l’interès superior de l’infant.

10. La regulació del complement retributiu del director o directora relatiu a les funcions de direcció ha de tenir en compte la complexitat del centre que dirigeix.